La solidesa del color-en poques paraules, el grau d'estabilitat del color d'un teixit-és un atribut crític. Els teixits amb poca solidesa del color poden semblar que simplement "esvaeixen fàcilment", però en realitat, comporten múltiples riscos ocults. Més enllà de simplement comprometre l'experiència de l'usuari, poden suposar perills per a la salut i provocar pèrdues econòmiques, la qual cosa els converteix en un tema que requereix una atenció seriosa.
En primer lloc, el risc més immediat és la contaminació del colorant, que afecta tant a altres peces com a la pell. Els teixits amb poca resistència del color tendeixen a sagnar quan s'exposen a l'aigua, a la fricció o al rentat. Els tints es poden transferir a altres peces de roba, provocant sagnats o taques de color que poden inutilitzar múltiples peces i augmentar els costos de bugaderia. A més, els colorants de lixiviació poden entrar en contacte directe amb la pell-una preocupació particular per a les persones amb pell sensible-que pot provocar molèsties com ara picor, enrogiment i reaccions al·lèrgiques. L'exposició prolongada fins i tot pot provocar una irritació crònica de la pell.
En segon lloc, aquests teixits presenten riscos per a la salut i la seguretat. Els colorants utilitzats en teixits de qualitat inferior sovint no compleixen els estàndards de seguretat, sovint contenen substàncies nocives com formaldehid i metalls pesants. La poca solidesa del color implica que aquestes substàncies tòxiques són més propenses a filtrar-se i entrar al cos humà per contacte amb la pell, inhalació o altres vies. L'acumulació-a llarg termini d'aquestes substàncies pot afectar negativament la salut física; aquest risc és especialment elevat per als grups vulnerables, com ara nadons, nens petits i dones embarassades.
A més, la poca solidesa del color compromet tant l'experiència de l'usuari com la longevitat de la peça. Després d'uns quants rentats, els teixits amb poca solidesa del color poden presentar problemes com ara decoloració, blanquejament o decoloració, fent que la peça sembli gastada i escurçant-ne significativament la vida útil. A més, els teixits que sagnan poden deixar taques antiestètiques de colorant a les superfícies amb les quals entren en contacte-com ara la pell, la tapisseria o les motxilles-que sovint són difícils de treure, la qual cosa crea molèsties considerables.
Val la pena assenyalar que sovint s'observa una poca solidesa del color en teixits de baix-cost i de qualitat inferior-, especialment en peces de colors foscos o vius. Quan compreu, podeu fer una prova senzilla per avaluar la solidesa del color: netegeu la superfície del teixit amb un mocador humit. Si el teixit es taca visiblement, indica una poca solidesa del color i no es recomana comprar l'article. Per a l'ús diari, s'aconsella rentar peces de roba amb poca resistència del color per separat per evitar l'hemorràgia del color. A més, minimitzeu l'exposició a la remullada a alta-temperatura i al fregat vigorós per frenar la velocitat de pèrdua de color.